Conservació de Molleres a l’Alt Pirineu

“Les molleres, prats constantment xops d’aigua, que hom ha de travessar amb cura per no enfonsar els peus entre el tou de molses o d’herbes o ficar-los als petits clots que solen amagar, són abundants a l’alta muntanya. Ocupen aquells llocs en què el nivell de l’aigua freàtica es manté proper a la superfície, com són les clotades on s’acumula l’aigua de pluja o de la fosa de les neus, els planells on els rierols divaguen formant amples meandres, les vores dels estanys i dels corrents d’aigua calmosos.

La superfície de les molleres es sovint molt irregular; hi pot haver alguns bassiols només mig secs al ple de la calor, llocs plans sempre amarats d’aigua, petits sots inundats, com també grosses gleves o bonys quasi eixuts, on s’aventuren diverses plantes que defugen la humitat excessiva i on creixen, fins i tot, diverses mates i arbrets.”

Josep Vigo, L’alta muntanya catalana: flora i vegetació.

El Grup de Recerca de Geobotànica de la Universitat de Barcelona fa temps que estudia i fa conservació a les molleres del Pirineu, hàbitats que tenen un enorme interès i són molt rars a Catalunya. Andrena recolzarà accions de conservació en dos tipus de molleres:

TORBERES ALTES ACTIVES. (Hàbitat d’interès comunitari HIC 7110*,  prioritari). Situades en àrees molt plujoses, el sòl es renta molt, i resta sovint inundat. La matèria orgànica es descomposa molt lentament, es va acumulant com a torba, i es formen les torberes, que al Pirineu són molt rares. El substrat és àcid i pobre en nutrients. Les tofes d’esfagnes hi formen petits bonys, on hi arrelen ericàcies com la bruguerola.

MOLLERES ALCALINES. (Hàbitat d’interès comunitari HIC 7230). Dominades per herbes ciperàcies, poden formar gespes denses i xopes (patamolls). El substrat pot ser neutre o bàsic.

Els Clots de Rialba, Pallars Sobirà ©GeoVeg


Atenuar els efectes de la pressió ramadera sobre les molleres

Les actuacions que es duran a terme són:

  • Construcció de tres tanques d’exclusió de pastura en indrets especialment sensibles: 
    • Molleres de les Comes de Rubió (HIC 7110*)
    • Guerossos (HIC 7110*)
    • Tor (HIC 7230)

Aquestes molleres, totes dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, estan sotmeses a una forta pressió ramadera. Els hàbitats humits són especialment sensibles al trepig, que en causa profundes alteracions físiques, com són els danys a la vegetació, l’EROSIÓ i la COMPACTACIÓ del sòl. Altera la qualitat de l’aigua, per l’augment de terbolesa i  l’eutrofització causada pels fems i nutrients que arriben a l’aigua.

L’exclusió de pastura és una eina útil per protegir les molleres, protegint el sòl i afavorint les poblacions d’espècies vegetals i animals silvestres.

  • Seguiment de la dinàmica i estructura de la vegetació, de la química de les aigües i de la estructura dels sòls.

El Grup de Recerca de Geobotànica elaborarà un informe encarat a la gestió dels sistemes humits d’alta muntanya, que incorporà tota la informació sobre l’efecte i l’eficàcia de les tanques d’exclusió ramadera. Se’n derivaran un seguit de recomanacions pel bon ús ramader d’aquests sistemes.

Efectes de trepig sobre les molleres: erosió i compactació ©GeoVeg

Aquest projecte compta amb el recolzament del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

This post is also available in: English